LA MÚSICA COMENÇA ON ACABEN LES PARAULES”
(William Shakespeare)

En aquest espai d’“EL RACÓ DELS TASTETS”, el nostre raconet, hi podem deixar empremta de tot allò que sentim, que experimentem, que vivim, que ens angoixa, que ens preocupa i, sobretot, allò que ens fa estar contents, que ens fa sentir vius. Sentiments. Pensaments. Opinions…

Tastets, ho hem parlat, i tots coincidim en què després de l’assaig “no puc dormir!”. Compartim-ho! Cada engruna de veu és molt important i necessària pel grup, fem-nos sentir, envieu-ho a qualsevol dels administradors per correu electrònic i ho farem nostre, dels “TASTETS”.

BENVINGUTS!!!

=========================================

19/02/2013
Aquest és el text que ens va llegir els nostre  “dire” el dia de l’Assemblea… 
Gràcies Guillem!!!!

6è ANIVERSARI TASTET

Era un gener del 2007 que va començar aquesta aventura a l’escola de música del poble. Sense saber com, una aventura que havia de durar unes setmanes, va continuar amb la implicació d’una colla que estimàvem la música i les emocions que van implícites amb el fet de cantar.

El temps passava i van anar caient els mesos i els concerts. Es veia que allò tenia alguna cosa que ens seduïa, que seduïa al públic, que ens feia anar a més, que ens obligava a aprendre.

I com qui res, vam arribar als 2 anys. Una data important, una data que representava que ja no érem uns infants, sinó que passàvem a una adolescència ben merescuda. La sensació va ser que volíem créixer i arribar amb aquest projecte, que ja no una aventura, a la maduresa. En aquest punt d’inflexió ens vam fer associació legal i es va crear la junta que ha arribat fins avui.

Amb tot legalitzat, els anys transcorregueren plens d’il—lusions. Amb dies de pluja, amb dies de passió, amb dies que no brillaven, amb dies de desil—lusions…

Alguns es van quedar pel camí, altres es van sumar a la colla, una família ja!! Una família que va creure en el projecte i, més que mai, em vaig, ens vam, implicar plenament amb el Tastet, intentant dins les nostres possibilitats, esprémer els recursos artístics sempre en benefici del grup…

Des d’aleshores, crec que s’ha fet una bona feina i sobretot, un molt bon treball d’equip. Hem arribat als 6 anys. Ens hem fet grans i hem fet una bona feina.

La prova de la feina ben feta, són els resultats aconseguits: una bona agenda de concerts (tot i la crisi que últimament ho condiciona tot!!!), una pàgina web bastant atractiva i actualitzada, un nou logo, un cinquè aniversari que ha donat força de sí, uns power points genials per passar durant els concerts, un facebook ben viu amb gairebé 900 seguidors, una nova imatge més moderna del grup amb vestuari diferent, un tríptic informatiu, un ampli recull gràfic dels concerts (amb implicació de molta gent a l’hora de fer fotos i filmar), un canal al Youtube amb bastants vídeos penjats, cartells informatius per a cada concert, un reconeixement molt positiu del grup amb augment considerable de cantaires, presència habitual a la premsa local/TV i sobretot… un CD que està arrasant!!!.

El Tastet està pujant… I hem d’estar molt satisfets d’aquest procés de creixement del grup. És més que evident que el Tastet s’està consolidant com a grup de Gospel de referència… És ara mateix un “cor” viu, que progressa a molt bon ritme. Jo estic molt orgullós de poder-ne formar part!!!.

Tot plegat és una reflexió de 6 anys amb el Tastet, sis anys en els que he fet molt bones amistats, sis anys de molta feina -i dormir poc!!!- (però val a dir que molt agradable de fer!!!), sis anys d’esforç, implicació i superació…
En definitiva, sis anys en els que puc dir que m’he considerat una persona afortunada i feliç!!!

30/01/2013

El dia 30 de gener es va celebrar l’Assemblea General del Tastet  en la que hi va haver l’elecció de la nova Junta Directiva, que queda de la següent manera i pels propers 4 anys:
President: Lluís Collell
Sotspresidenta: Roser Espona
Secretària: Montse Pujol
Tresorera: Dolors Bigas
Vocals: Maite Mas, Lídia Alonso, Letícia Roman i Guillem Prat

09/07/2012

Quin és l’últim regal que li han fet a l’Antoni Pladevall????
EL PRIMER DISC DE TASTET DE GOSPEL!!!!!!!!!!!!!!

12/03/2012
Aquesta és l’experiència viscuda per la nostra companya Dolo al Taller de Gospel del Moisès Sala dins el Black Musical Festival gironí
.
La Dolo ha volgut compartir amb tots nosaltres l’experiència viscuda mitjançant aquest escrit que també ha publicat al seu blog:
(http://elstrencaclosquesdeladolo.blogspot.com/2012/03/tallers-de-gospel-i-concerts.html)
Gràcies Dolo!!!
=====================================================
Taller de gospel. Música. Quilos d’emocions!

Després d’una setmana molt moguda a tots nivells, tant de feina, com d’activitats, com d’emocions que es barregen per tot el meu cos … després de superar sense èxit una assemblea de socis on treballo i quedar-nos sense presidència i, per tant, amb un buit de poder els propers mesos … després de donar-li voltes i més voltes a les possibles opcions de futur però sense deixar que em devori la por, el respecte, la inseguretat … després de passar una nit més gairebé en blanc … després de tot això, un bon esmorzar m’esperava dissabte a les vuit del matí: en Sam havia atracat la pastisseria del Forn Sant Genís de Taradell aportant-me unes quantes calories extres de croissant de xocolata. Imponent! Us el recomano (però només de tant en tant eh !)

La veritat és que necessitava sortir a prendre l’aire i connectar amb la natura –i de pas, pair les calories extres-, i entre la passejada pels meus boscos, anar fins al poble a comprar un parell de coses i retre honor a la típica frase de “fer dissabte” al ritme de Rac105, doncs vaig preparar-me les coses per afrontar una nova experiència. N’esperava molt! No sé si és bo o no, però mai vaig creure que em decepcionés si jo hi anava com hi havia d’anar, a tope!

Així que … casc, guants, jaqueta, buff, proteccions, la bossa, benzina … i gas! Vaig agafar la moto per anar-me’n fins a Girona i participar a un altre taller de gospel amb en Moisès Sala de Gospel Viu. M’hi esperava la Sílvia i una colla més d’amics seus amb qui compartirem el cap de setmana. Que bé!

Després de les presentacions a banda i banda, l’explicació dels origens gospelians, l’escalfament previ de cos i veu…. sonava la primera nota des del piano a mans d’en Moisès. Galina de piel. “I give you my heart” amb el fantàstic principi “This is my desire….” em va tornar tocar fort, tant com quan vaig participar a la jornada de Mataró… bbbbbbbrrrrrrrrr !!!! quines esgarrifances. Llàgrimes als ulls. No ho puc evitar!

Cadascuna de les notes em posava la pell de gallina. Cadascuna de les històries que hi ha darrere cada cançó em segrestava un trosset de cor. Cadascuna de les rialles i el bon humor m’eixamplava la mirada. Cadascuna de les “cagades” m’aportava un xic més d’humilitat. Passaven les hores del taller, i es respirava senzillesa, sinceritat, amistat, emoció … ens envoltava una aureola agermanadora de tots i totes les 120 persones tant i tant diferents entre nosaltres. Gent que no havia cantat mai gospel, i que no dominava l’anglès, va acabar descobrint igualment la potent màgia del gospel, la dimensió més espiritual i més fulminadora d’emocions i sentiments…

Ens han fet arribat l’assaig final d’aquesta cançó … en aquest cas no compten les imatges, si no cadascuna de les notes….

[http://www.youtube.com/watch?v=q7-xYrB_Wq4&feature=player_embedded]

També vam aprendre un espectacular “Never forget”, un potent “He’s blessing me” i un emocionant i viu “O happy day!”. Aquest taller de gospel estava dins del marc del Black Musical Festival gironí, amb el premi final de tenir el goig de poder cantar un parell de cançons dalt de l’escenari amb l’espectacular “Gospel Viu Choir” el divendres dia 16 de març al vespre a l’Auditori de Girona !!!!

Per acabar encara millor el cap de setmana, i després d’un dinar compartit amb el grup d’amics, vaig gaudir del retorn amb la moto per carreteres secundàries, de manera que vaig arribar a Taradell des de Girona sense trepitjar ni un sol metre quadrat del ditxós Eix Transversal. Esgotador! però realitzador! Pau, tranquil·litat, bons paisatges i un munt de revolts! hehehehe
Gràcies companys (Sílvia C, Sílvia A, Maite, David, Miquel i Fina), gràcies per la vostra amistat i per aquesta experiència que hem pogut compartir. Ens veiem divendres dalt de l’escenari!

…………

Ja a les deu de la nit, al sofà, amb en Muffin al costat compartint escalfor, els ulls se’m van negar. No em demaneu perquè. Seria el resultat final de les emocions de tot el cap de setmana, del viscut els últims dies. Llàgrimes salades. Vull pensar que positives….

I pensava … Ostres!, el proper serà un cap de setmana esgotador. Molt esgotador. L’endemà dissabte faré el meu primer concert amb el Tastet de Gospel a les 10 de la nit a l’espai ETC de Vic. Quins neeeeeeeeeeeeeeeeeervis!!!!

I encara més! El diumenge ens esperen els companys dels cotxes clàssics i amants de l’slot a la Plaça de Vic. Ens hi veiem!

25/02/2012
Dins el grup “Tastet de Gospel” s’acaba de crear una nova “Comissió de publicitat i merchandising” amb l’objectiu, entre altres coses, d’unificar criteris a  l’hora de fer publicitat del grup.

El primer pas dut a terme per aquesta “Comissió”, ha estat posar les pautes de creació d’un nou logotip pel grup, la qual cosa ja s’havia aprovat  a la recent  Assemblea del Tastet.

La Comissió està formada per:
LLuís Collell
Dolors Bigas
Emi Ortega
Roser Espona

No cal dir que aquesta Comissió resta oberta a qualsevol associat del grup Tastet de Gospel, que estigui interessat en el tema i que vulgui participar-hi activament.

10/01/2012
Nou “Canal de Tastet de Gospel” a youtube: http://www.youtube.com/user/resfont 

17/11/2011
“Tastet de Gospel” acaba d’editar un nou tríptic informatiu…

16/11/2011
Si voleu veure les fotos que va tirar en Gabi el dia del concert a La Pedrera (Barcelona), les trobareu aquí: https://picasaweb.google.com/gabivolador/12DeNovembreDe201102

16/11/2011
Un escrit que la nostra companya Dolo va publicar al seu mur, explicant amb tota mena de detalls com va viure ella el concert del Tastet  a La Pedrera:

“Tastet de Gospel” a La Pedrera, Barcelona
… L’emoció de divendres va poder amb mi. Després d’una setmana bastant dura, tot el dia hi vaig estar pensant: un concert a la Pedrera! Sí. I això que encara no debuto jo; em sento nerviosa, formant part del grup. Estic emocionada. Il·lusionada. Captivada. Tots els sentiments els tinc a flor de pell. Onze de l’onze del dos mil onze. El dia de la famosa loteria de la “Once” que ha trastocat a tot el país, no quedava ni un sol número per vendre! Quants calers, redéu! I nosaltres rics com mai amb un mini concert a La pedrera!.

El cas és que a les sis de la tarda puntuals el bus que ens portaria a tots els membres del “Tastet de Gospel”, format per gent molt diversa de varis pobles de la comarca d’Osona, prenia la sortida direcció a la fama: una mini actuació a La Pedrera. A l’Auditori. Una petita mostra del gospel dins d’un acte un xic massa protocol·lari (en Guillem estava dels nervis) del gremi de comerciants, repartint guardons a tort i a dret, amb piscolabis final inclòs, amb la presència de gent molt “important”, i compartint passadissos amb Manel Fuentes i Núria Solé, presentadors de tele i radio. Això no és la felicitat? Més rodó no podia ser!

S’obren les portes. Entrem en silenci. Ens col·loquem (els uns dalt l’escenari, els altres al final de la sala). Som a dins! Ho hem aconseguit, no les teníem totes. L’arribada un xic ajustada de temps ens va fer patir a tots, que massa pendents del “timing” de l’acte en qüestió ens brindava aquesta meravellosa ocasió, escalfàvem el cos i les veus a mig gas per no molestar un pregó a la sala del costat. Estic parlant com si jo hagués cantat, i la veritat és que físicament no era dalt de l’escenari, però situada darrere la càmera de filmar, seguint la coreografia i la lletra a tope, vaig sentir-me dins d’aquella aureola que embolcallava els nostres companys; allà sobre l’escenari, esplèndids, plens d’il·lusió, aplaudits i transmetent a tots els assistents la joia, el somriure, l’energia i la comunió amb el cant gospelià.

Una esplèndida Vane esclata imponent vocalitzant la lletra d’un Amazing Grace que cala des de la primera nota. Silenci. Foscor. Serietat. Concentració. Ambient en ebullició. S’està creant un clima. Entren en acció les veus conjuntes de sopranos, contralts, tenors i baixos… “How precios did that grace appear the hour I first believed” ….
Els nervis dels tres primers minuts ja han fet aflorar uns aplaudiments sincers d’allò més i capaços de posar en solfa a més d’un. Hi ha bon feeling. El públic, seriós i estirat d’entrada, es deixa anar poc a poc. Es relaxa. En Guillem, mentre acarona la guitarra, ofereix al públic un tastet de la passió del que ens agrada fer, cantar gospel. Entona un “Blessed be your name” fent parella amb la Leti, acompanyat dels quatre músics, i repetint amb el cor fins al final que “You give me and take away, my heart will choose to say Blessed be your name!”. Aplaudiments sincers. Els primers “bravos!”

D’entre bambolines notem que el clima s’escalfa, tot ben conjuntat va sortint, gairebé deu minuts de concert. Amb un “coixí” de fons, segueix el tastet de nou amb la dolça i potent veu de la Vane amb un “Happy are the people”, amb els moviments sexis al moment de dir “people” … quan me n’adono d’una possible catàstrofe: un mocador de color taronja està envaint l’espai aeri del no res; sí, la Rosa se n’acaba d’adonar! Happy are the people … l’arreplega al vol, se’l guarda a les mans momentàniament –ningú se n’ha adonat, no passa res, calma, naturalitat-, i mentre els nois enfilen un altre Happy are the peopleeeeee! Tatxàaaaaannnnn ! El mocador taronja torna a lluir al seu lloc, al voltant del coll de la Rosa! (ja us deixaré veure la gravació! Jajajaja és boníssim!!!!)
I per si no n’hi havia prou amb tot plegat, mentre la veu del cor esclatava amb un “uuuuuuuuuu!” i les mans enlaire, de sobte, el públic emocionat aplaudeix el final momentàniament, fet que talla de cop a l’adonar-se cadascun dels assistents que han aplaudit emocionalment abans d’hora. Boníssima la reacció! Això pinta molt rebé canalla!!!

Després del consell d’en Guillem de “no deixeu mai de mirar el paisatge” els engaltem un emocionant “Take me back” que provoca moviments continguts de cap i mans des de més d’un seient. Un cop més immenses les solistes. Els músics força compenetrats. Sembla que ho hagueu fet sempre això! … “to he place where I first receive you …. take me back the Lord … where I first believe!”. El dire segueix intentant fer moure al públic. Ei! Funciona! Aplaudeixen, segueixen, piquen de mans, canten!

Un “Oh happy day!” a temps no falla mai, i així va ser… “when Jesus wash!” va acabar de fer saltar les espurnes més tímides i contingudes. Xiulets! Forts, entranyables i càlids aplaudiments. En Guillem dóna les gràcies, fa presentacions (i publicitat), i demana permís per cantar-ne una altra rebent de resposta a l’uníson un sincer “siiiiiiíiii!”, així doncs amb el permís corresponent, acabem eufòrics amb l’ “Hosanna!”, sonant més potent que mai com les veus originals de Sowetto Gospel Choir. Pura energia. Pura vida! Im – pressionant!

La vetllada l’acabem sortint com estrelles pel passadís, satisfets del paper a La Pedrera, possiblement amb algun “bolo” sota l’aixella negociat més endavant, contents (sobretot en Gabi que al creuar-se amb la Núria Solé li demana una foto i ella amablement l’accepta), eufòrics, i amb la grata sensació de que s’ha triomfat! Sí senyor! Amb un sopar al Fres co de Pau Clarís, una bona estona de vetllada fent-la petar entre tots, ens enfilem de retorn al bus que ens deixarà a bon port. Ens acomiadem la nit esperant, i desitjant, veure’ns dimecres que bé.

La nota divertida, però decebedora alhora, va ser llegir el llistat de les tapes i entrants que formaven part del piscolabis/càtering que tenien preparat pels assistents a l’acte (per nosaltres res de res!), un assassinat al català. Hi havia més faltes ortogràfiques que línies a llegir. En serio! Gabi tens la foto del paperot? Que si “triangla de truita”, que si no sé què d’“anchoa”, que si “embutits”, “catanies” i un mil “fulas” …. Esfereïdor. “Galina de piel”. Tot un acte institucional, entre polítics. Apostoflant! Tinc ganes de corregir el document i retornar-lo perquè no la tornin a cagar. Que som de pagès però de català en sabem! El parlem! És la nostra llengua, si us plau!

Take me back! Us deixo el vídeo que vaig gravar…


(http://elstrencaclosquesdeladolo.blogspot.com/2011/11/tastet-de-gospel-la-pedrera-barcelona.html)

Anuncis